Introducció > Sobre 'el so dins la cova' Convocatòria Frases Instal·lació Pati de les Dones (ENTRADA LLIURE A TOTES LES ACTIVITATS) Dijous, 13 de març - 14.00 Sorderes (Convocatòria. Mirador). - 19.00 Peter Szendy: Punctum surdum. Conferència (Auditori) Divendres, 14 de març - 14.00 Sorderes (Convocatòria. Mirador). - 18.00 Acústiques del creixement urbà. Noel Garcia-coordinador (Ciutat Sonora). Presentació (Auditori) Dissabte, 15 de març - 14.00 Sorderes (Convocatòria. Mirador). - 18.00 Josep Lluís Galiana Gallart: Selecció octofònica AMEE Presentació (Mirador) Els esdeveniments en temps real seran redirigits per streaming al Calamaro Planet a Second Life (Mignon 180, 234,22) o a través de www.sonoscop.net/zeppelin2008/stream.html
(ENTRADA LLIURE A TOTES LES ACTIVITATS) |
|||
Peter Szendy: Punctum surdum
El Punctum surdum es podria pensar com l’equivalent al punctum caecum (el punt cec) que hi ha en el centre de la visió. M’agradaria mostrar que la sordesa és inherent al fet de sentir: no podríem sentir res si, en certa manera, no fóssim sords alhora. La qüestió és: què fem amb aquesta sordesa estructural? Aquí és on treballa algun tipus de responsabilitat mentre escoltem i anem seleccionant allò que volem per recalar-hi la nostra atenció.
BMB con.: untitled (Situation#183)
En peces recents, han utilitzat patinadors de gel, clàxons de cotxe, abelles, carros de supermercat electrificats, aigua i tubs d’assaigs enormes. Però el que BMB con. farà en la seva actuació al Zeppelin 2008 és un secret. Potser no ho saben ni ells mateixos. Se’n pot esperar so i silenci, digital i analògic, moviment i quietud, hi-tech i lo-tech, llum i foscor, escolta i sordesa en iguals proporcions.
Ciudad Sonora: Acústicas del crecimiento urbano. La expresión sonora de las transformaciones urbanas de Barcelona L’espai públic és fonamentalment un espai sonor, una gran capsa de ressonància que composa una infinita banda sonora de pràctiques, relacions i identitats, i esdevé un importantíssim element compositiu de la vida social. La societat “sona”, i els seus sons són tant l’expressió immediata de la seva existència com la manera que té de constituir-se a sí mateixa. L’objecte d’estudi d’aquesta investigació és el so entès com a expressió identitària i com a composició discursiva del creixement urbà, i pretén tant posar en pràctica una metodologia de recerca que atengui a les condicions sonores de l’espai públic com plantejar noves maneres d’analitzar i comprendre les formes d’expressió de la cultura urbana. Aquest és un projecte d’investigació de Ciutat Sonora i la Orquestra del Caos que coordina Noel Garcia, i que està finançat per l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), de la Generalitat de Catalunya.
Daniel Charles: Au-delà du "Coup de dés" (Más allá del “Golpe de Dados”)
1- Quan escoltem un gurú de la (post)modernitat com ara John Cage- parlar del silenci en tant que obrint les portes de la música amb sons que surgeixen de l’ambient, no podem evitar de preguntar-nos per la “porositat” de l’obra musical (i, per tant, del llenguatge) a la consideració de món. Com ha suggerit Gerald Bruns, tot passa des d’aleshores com si el món “rebés l’autorització d’ocupar el lloc de l’art sense haver-ne de pagar el preu estètic habitual.” 2- El trastorn introduit per Cage consistia en fer dependre la relació de la música i del soroll no pas com una tria estètica (“per” o “contra” la definició clàssica d’harmonia), sinó d’un gest de “reconeixement” –o d'"acknowledgment" en el sentit de Stanley Cavell : molt exactament d’aquest gest ÈTIC pel qual la música permet “deixar els sons ser ells mateixos”. 3- Segons Morton Feldman, “l’objecte mateix pot esdevenir el subjecte i l’objecte alhora”. Es tracta de consentir l’utopia de “no-ser-encara” que Ernst Bloch va desenvolupar des del 1923, aquella de la música com a “única litúrgia subjectiva” –utopia que ens sembla formulada de manera exemplar dins el precepte feldmanià que consisteix en “deixar que la música faci allò que vulgui fer”-.
Campo de interferencias: Obras acusmáticas e improvisación “circuit bending” 20.30. Obres acusmàtiques: - Acerca de tus palabras (06’40’’) por Edith Alonso - Imsoniac por Antony Maubert (Estreno Mundial) - Presagios (04’00’’) - Religion du travail (11’57’’) por Antony Maubert. - 21.00. Improvisació “circuit bending” http://www.campo-de-interferencias.org/
Presentació-Concert AMEE
Marta García Quiñones: La música que no se escucha. Aproximaciones a la escucha ambiental. La música que no se escucha: aproximaciones a la escucha ambiental -segona publicació de l'Orquestra del Caos- és un recull de les ponències presentades al seminari del mateix títol que va tenir lloc el 28 de febrer i l'1 de març al CaixaForum de Barcelona, dins el marc del Festival Zeppelin d'aquell any.
Brandon LaBelle: Script for a rehearsal (Guió per a un assaig) Una veu interior ens arriba per assajar possibles interaccions -cal que recordi parlar de la meva experiència com a músic-. És el guió intern que s’escriu i es reescriu a mesura que avança la tarda, la nit, el matí, com una mena de projecció cap a un treball futur: -la performance començarà aviat- Script for a rehersal, take 1, com quan, de nen, vaig fer de Winni-the-poo en una obra i la mestra em preguntava si em sabia el meu text. |
|||
Arxiu de Sonoscop per a lliure consulta: El silenci no existeix. Sempre hi ha alguna cosa sonant. Constantment. Després cal que ho escoltem, que en siguem conscients. Tendim a acostumar-nos a les senyals sonores que es mantenen estables durant més de 15 segons. A partir d’un cert moment, ja no les escoltem més. Això ocorre amb el paisatge sonor de les ciutats i, paradoxalment, amb el paisatge sonor propi dels llocs on les ciutats creixen. Malgrat l’agressió a l’entorn acústic que suposa qualsevol modificació induïda per activitats noves, acusem poc les novetats acústiques, tan embadalits com anem per la vida. Cert és que, de vegades, les obres civils són motiu de protesta ciutadana, però no amb la freqüència que podria suposar-se, donada la densitat de grans i petits treballs, en augment paral·lel al del nivell econòmic. Aquesta és la raó que, en aquestes Audicions del silenci, propostes d’escolta per a Zeppelin 2008-El so dins la cova, hem inclòs el material de camp recollit per Ciutat Sonora dins del seu projecte Acústiques del creixement urbà, gestionat per Caos->Sonoscop per a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Altres senyals sonores que guarden relació amb el silenci són les que procedeixen d’ell mateix, com les que arriben a través de les ondes electromagnètiques. Des de fa alguns anys, Caos->Sonoscop ha estat estudiant els sons relacionats amb els camps electromagnètics, que, en principi, absolutament silenciosos per a qualsevol dels sentits humans, poden ser transformats en so amb l’ajut d’un simple receptor de ràdio. Per suposat, les obres sonores pensades per a la radiodifusió formen part d’aquesta categoria, però hi ha molts exemples en la nostra vida quotidiana dels quals no en som conscients. Un subconjunt d’aquestes senyals agrupa a les produïdes per artefactes humans, com les balises de senyalització que han estat espargides entre la superfície terrestre i les òrbites properes a la terra. Però també la natura està plena de senyals electromagnètics no humans, absolutament insonors, a les quals els nostres sentits no tenen accés, a no ser que ens inventem dispositius que les transduccionin a dominis pels quals estiguem una mica més dotats de percebre. Les tempestes, per exemple, generen senyals que es transmeten al llarg del camp magnètic terrestre. Però no són patrimoni de la Terra: molts planetes i altres cossos celestes, com el Sol, Júpiter, Saturn o els púlsars, posseeixen camps magnètics que emeten interessantíssimes senyals de ràdio amb les seves fluctuacions. Per mitjà d’aquesta tecnologia tan veterana com és la ràdio, podem escoltar i fer-nos conscients d’un món de partícules que, sense parar, travessen la nostra vida.
Convocatòria pública: Hi ha molts tipus de sordesa però les que volem referir-nos en aquest Festival d’Art Sonor són aquelles amb prou feina perceptibles que van minant la nostra escolta. Ens agrada escoltar els sorolls i treballar amb ells, però sabem també que aquests sorolls sovint inoculen una mena de sordesa mental. Clica aquí per veure la programació de totes les obres rebudes.
Instal·lació al Pati de les Dones del CCCB: Us convidem a xutar la pilota perquè sonin les paraules callades. En aquesta qüestió de les preferències per allò immediat, no semblen existir grans diferències entre un context sociocultural i un altre. Crida l’atenció que també afecti a intel·lectuals i polítics en la mateixa mesura que a altres grups amb menys informació, que no han dedicat tantes energies al cultiu general dels sabers. Com a creadors sonors, reclamem interès pel so. A la societat sencera, però especialment als grups que tenen el poder de generar opinió. Per això hem escollit el símil amb el futbol per aquesta instal·lació. El Pati de les Dones té dues portes. En certa mesura, recorda un camp de futbol. Encara més, si es dibuixen al terra les línies que marquen les zones de joc. En el paisatge així conformat, una gran pilota de futbol espera a ser tocada, empesa, contactada. Quan ocorre alguna interacció suficientment intensa, sona una de les 200 frases que hem rebut dels nostres amics, totes en al·lusió a aquesta incapacitat d’escoltar generalitzada que tant ens preocupa, como si se tractés de trajectòries imaginàries de la pilota en una lligueta entre grups socials els integrants dels quals s’espera que vagin obrint les seves oïdes al món. Crèdits Per a més informació |